GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
XIII JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES
Mirant la teua il·lustració m'ha vingut al cap aquesta frase: LA VEU DE LES DONES.
ResponEliminaSí! Tot i que ens voldrien mudes. Una abraçada, Novesflors!
EliminaUN PLAER AQUEST VIDEO.... tANT Gino-Art, tan preciós....
ResponEliminaGràcies, Cristina! M'agrada molt que pensis això. Una abraçada.
EliminaUn vídeo molt original com tots els teus dibuixos...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, M. Roser! Un petonet!
Elimina