GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Mirant la teua il·lustració m'ha vingut al cap aquesta frase: LA VEU DE LES DONES.
ResponEliminaSí! Tot i que ens voldrien mudes. Una abraçada, Novesflors!
EliminaUN PLAER AQUEST VIDEO.... tANT Gino-Art, tan preciós....
ResponEliminaGràcies, Cristina! M'agrada molt que pensis això. Una abraçada.
EliminaUn vídeo molt original com tots els teus dibuixos...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, M. Roser! Un petonet!
Elimina