GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
BLOG BROUIFASOL
|
Us parlo amb claredat de Mamà Brou al blog Brouifasol. Entreu-hi. AQUÍ |
Ja he visitat l'altre blog el "Brouifasol".
ResponEliminaEnhorabona!
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaHi passaré.
ResponEliminaPerfecte! Gràcies!
EliminaJo també he passat pel "Broufasol"...Realment és un conte ben feminista i el què cadascú pensi, depèn de com tingui la mirada...Cada mirada un punt de vista diferent!
ResponEliminaPetonets.
Sí, M.Roser. Tot va de punts de vista diferents. Petons.
Elimina