GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Ja he visitat l'altre blog el "Brouifasol".
ResponEliminaEnhorabona!
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaHi passaré.
ResponEliminaPerfecte! Gràcies!
EliminaJo també he passat pel "Broufasol"...Realment és un conte ben feminista i el què cadascú pensi, depèn de com tingui la mirada...Cada mirada un punt de vista diferent!
ResponEliminaPetonets.
Sí, M.Roser. Tot va de punts de vista diferents. Petons.
Elimina