GLÒRIA ALADA

Pensava que la meva filla niava ocellets al cap.
Ara sé, amb certesa, que és ella qui té ales.

I el conte s'ha acabat.

No us podia deixar sense un final feliç:

la llum de la lluna,

la veu d'un gat enfaristolat,

el ball d'una escombra màgica que ho neteja tot i

aquest arbre embruixat que riu i riu...
Ji, ji, ji.

(Ja no us fa por, oi, que no?)

Els protagonistes de HANSEL I GRETEL

Tenien por, però estaven junts
i tots sabem que la unió fa la força.

OCELL DE NIT

Et desdibuixes lent
arribada la nit.


Arribada la nit
m'esborro amb el vent...
Onatge



Se sent un lament en el bosc:
sóc jo qui ordeno
els cants, les formes
per a l'endemà.
Cantireta

HANSEL I GRETEL II

Hi ha qui menja amb gana de llop i qui menja sense gana.

Hi ha llops que tenen molt mala bava i els ho creixen les dents davant d'un bon àpat.

També hi ha llops amb pell de be.

Quin diries que és aquest?

HANSEL I GRETEL

La nit engoleix totes les petjades

i el bosc pren vida.

VA DE BLOCAIRES

Un home i una dona recorren el món.
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.

Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.

A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.

Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.

Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.

Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G

Ara ja se sap: Fanal blau i Barbollarire