Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
dilluns, 23 de gener del 2012
No sóc modista però vesteixo les hores amb ocells de colors i vols de paraules.
dilluns, 2 de gener del 2012
Ara que porto la son enganxada a les parpelles, em costa poc dibuixar-te amb un traç ràpid... Encara sóc fidel al record d’imaginar-te.
Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:
Petites joies d’estoig vermell sucoses, encara amb olor de flor, encara amb record d’arbre assaonat. No pateixis per elles, són alegria en la paraula perpètua, són dolces fins al moll de l’ós. Són cireres.
Diminuts mons aquosos nien als teus cabells mentre em llences una mirada saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells. A l'altra, flors. I, al bell mig, solcant el mar profund dels teus ulls, veles de vaixells.Barbollaire