PINZELLADES

Mentre el blanc comença a desaparèixer...

EL HOMBRE IMPERFECTO

El post d'avui està inspirat en el darrer relat del blog "Contes breus", titulat EL HOMBRE IMPERFECTO.
http://contesbreus.blogspot.com/

PLATGES

De les mans de la pintora
neixen cels
i platges de gavines dormides,
banyistes d’agost,
passejant matiners
i tertulians d’hamaca.
És gent corrent,
com jo, com ell:
turistes estiuencs
i nens aixecant castells.
A les seves teles
les paraules vénen i van.
N’hi ha que volen llunyanes
i d’altres que reposen surant.

I. Ginovart

LA MIRADA MÀGICA

Sense llàntia meravellosa, podem ser Aladdín, sense corona de rei, també podem ser Mags, perquè amb imaginació i molta estima podem mirar les persones del nostre voltant amb uns ulls que veuen més enllà de la realitat actual.

Diferents experiències en docència demostren que si per part dels mestres no hi ha judici previ, només acceptació i expectatives d’excel·lència, els resultats acadèmics dels alumnes milloren considerablement. Així, si dirigim als nostres fills, amics o veïns la mirada màgica de la confiança en el seu potencial il·limitat, serà com fregar la llàntia i il·luminar el nostre món.

Avui és Santa Llúcia, la patrona de les modistes, d’aquelles que tenen bona vista per treballar i vestir els altres. No cal esperar Nadal per posar il·lusió a les vides dels altres i a la nostra. Comencem ara, vestim els altres amb aquesta mirada màgica que els farà sentir únics. I ja sabem, la vida és un mirall!

I. Ginovart

Bajo la mesa

o tras la puerta,

escondo la cabeza

como cuando era niña.

El resto del cuerpo

queda al descubierto.

Aquests dies he tornat al llapis i a les miniatures. Serà que respiro la tardor i torno a instal•lar-me a la meva taula de treball amb ganes renovades. I per què “Oques”? No ho sé, no fa gaire vaig menjar foie gras, i quan ho faig no puc evitar pensar en aquest animaló tan simpàtic. Durant un temps faré el possible per no menjar-ne, sempre em passa igual però a la llarga caic en la temptació. Sóc una pecadora.

Un lloc,
un espai i un temps...
Una presència que abans no hi era,
un buit que ja no ho és.
Un lloc en el temps
que creix
amb l’acceptació de l’ull.
Un principi des d’un fi.
Un silenci que en fa veu
d’una escletxa,
d’una fulla en blanc.