Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Hay algo serio y roto que quedó por pasar a un centímetro de mi boca, rozando apenas los labios. Más allá de lo perdido ya no anidaron las aves y los girasoles quedaron por siempre quietos.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

LA NIT MÉS LLARGA


LA NIT MÉS LLARGA (Fragment de La Casa Cremada)

Recordo que el cor gemegava absència: ni flors blanques, ni rocs, ni lluna. Era temps de silencis intermitents que punyien com agulles. A estones, despertava dins l’ombra, esquinçant la nit. El rellotge funcionava a deshora, no sabria dir si anava endavant o cap enrere.  Sort en tenia d’ella, asseguda als peus del llit amb una criatura als braços. Fugaç al tacte, romania immòbil. No creuàrem cap paraula, la seva presència m’assossegava el respir.  

La figura maternal de la dona m’acompanyà tota la nit. 


diumenge, 19 d’octubre del 2014

CITA A CEGUES


CITA A CEGUES (fragment de La Casa Cremada)
 El terrat encara crema. Llògicament, la inventiva supleix als records.

"Recordo que aquell dia feia vent i els cabells se’m van esbullar per tota la cara. No tenia prou mans per fer-los fora. També recordo que amb la mirada cercava el mar com si fos una gavina i m’hi volgués donar a la fuga amb una volada. De no existir el blau del mar tan a la vora, l’ombra d’un sospir se m’hagués endut cel endins.

Caminàrem durant una estona pel passeig. Remor al fons de la platja, les paraules defugien la conversa. No recordo ni abandó ni tendresa, ni cap impuls ardent que ens arrossegués a emmudir-nos els llavis l’un a l’altre.


La mar, esbraveïda, aixecava onades a l’alçada de la meva inquietud. L’escuma del desig s’havia fos sobre un llenç de pedra. Vam travessar el port, potser intentant trobar una mica de recer... Els vaixells tentinejaven”.            


dilluns, 22 de setembre del 2014

NIT DE JAZZ I LLUNA (Emoció III)



NIT DE JAZZ I LLUNA (Fragment de La Casa Cremada)
No vull oblidar, per molt dolç que sigui l’oblit

“Ens esperava el jazz, una nit platejada de música i lluna. No buscava l’amor. Recordo el dia abans, el telèfon de casa, i les meves paraules que em mal sonaren només pronunciar-les. Hi vaig posar tot l’èmfasi, i de retruny aquest toc, entre teatral i poètic, que mai m’abandona:  “ Tinc el cor endurit –et vaig dir-, i la primavera ja no floreix en el meu jardí”. Et vas fer un tip de riure, encara rius ara.

Només arribar, aquell local em va semblar un quadre d’en Hooper. Pregonava pinzellades de vermell, flaire de desinfectant i certa tristesa; una ampolla mig buida sobre la barra, i la cambrera al fons a l’espera de clients assedegats d’alcohol, també de paraules còmplices.

Quan vam donar cabuda a la música, a les veus cantants,  als peus que ballen sols i porten el compàs amb un espetegar de dits...  tu i jo, que encara portaven la lluna tatuada al rostre, amb tot de mirades, ja ens anunciàvem rutes noves.

Les paraules posen llum al record. Des d’aquí, el meu far, veig més clar el camí. Tot i que la memòria crema, hi ha un fil de tendresa que ens uneix més que els petons, que arribaren tardans esculpint  les roques.

Tindré cura, amor, el teu record mai destil·larà rosada.”

dissabte, 6 de setembre del 2014

AL COR (Emoció II)



Et regalaré una cançó d’estiu
mentre sostinc la lluna amb clau de sol.

diumenge, 31 d’agost del 2014

AVUI NO EM CAL LA LLUNA ( Emoció I)


Frec als sentits,
l’alè mig adormit
i a la pell
 empremtes salades.