Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
dilluns, 23 de gener del 2012
No sóc modista però vesteixo les hores amb ocells de colors i vols de paraules.
dilluns, 2 de gener del 2012
Ara que porto la son enganxada a les parpelles, em costa poc dibuixar-te amb un traç ràpid... Encara sóc fidel al record d’imaginar-te.
Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:
Petites joies d’estoig vermell sucoses, encara amb olor de flor, encara amb record d’arbre assaonat. No pateixis per elles, són alegria en la paraula perpètua, són dolces fins al moll de l’ós. Són cireres.
Diminuts mons aquosos nien als teus cabells mentre em llences una mirada saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells. A l'altra, flors. I, al bell mig, solcant el mar profund dels teus ulls, veles de vaixells.Barbollaire