Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
dilluns, 2 de gener del 2012
dilluns, 19 de desembre del 2011
dimarts, 22 de novembre del 2011
Som parella
Si dónes un pas endavant, jo aixeco l'altre peu.
....................................
A quatre peus.
Moltes empremtes.
Jordi Dorca
.............................
Viure compassant
nous anhels i petjades.
Els fruits maduren.
Carme
Acompanyats
agilitzem
les passes.
Gemma
En companyia
tot sembla més suau.
La vida és blava.
Novesflors
Etiquetas:
Oli
dijous, 10 de novembre del 2011
HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG
Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:
Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.
Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.
Etiquetas:
Oli
dijous, 27 d’octubre del 2011
Autoretrat
Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.Barbollaire
dimarts, 18 d’octubre del 2011
dijous, 13 d’octubre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)