Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Finalment he acabat la il·lustració per a la felicitació d'aquest Nadal. Ha estat costosa però m'ha agradat sentir-me calentona a dintre del cor de l'arbre, quan a fora feia tant de fred.
Us desitgem unes bones festes.
Ni la pluja ni el vent,
ni la neu ni la rosada
arriben al cor de l'arbre,
que recollit en silenci
prepara fulles noves,
i branques esponeroses,
i flors esplèndides,
i tot comença de nou...
I. G.
dimecres, 2 de desembre de 2009
Sobre un banc del parc, uns lliris blancs reposen llurs pètals. Algú els tallà, algú els posà a l’abric del banc. Sobre el banc, el fred hivern floreix amb lliris blancs.