S'escola l'amor

El meu cor és una capsa tancada

d’on s’escola l’amor

per camins poc fressats.

El blanc silenci hi trena

collarets, pomells i garlandes.



La buganvíl·lia sembra
flors de paper fi.
La xicranda ha pintat
de morat el jardí
i a l'empara del reixat
expandeix l'aroma el llessamí.
                                       I. G.

Nit d'estiu

El passeig està tot il·luminat,
guspires de colors
esclaten com a bombolles de cava.

M'embec la nit.

No sé a tu... però,
a mi em passa.

Seqüències de platja



La nena de la tovallola del costat
ja torna amb una bossa de patates fregides a les mans.
- ¡Niña,  no pises la toalla!
Una vespa la persegueix,
va amb ella a tot arreu.
- ¡Niña, que te va a picar!
Sense deixar anar la bossa de patates
la nena corre
direcció al mar.



Recordar-te sense accents

El temps
ha netejat els prestatges
de plats trencats i
conillets blancs*.

Ni un sospir a l'aire:
ha plogut massa.

(*Fent referència a “Carta a una senyoreta a París” de Julio Cortázar, on l'angoixa del personatge que escriu la carta es materialitza en conillets que no para de vomitar i desa durant el dia dintre d’un armari. Des que vaig llegir aquest conte, els conillets tenen per a mi una simbologia molt més àmplia.)