 |
| Anhelava l'aroma blau d'antuvi, els colors més purs de la infantesa. En silenci reprenia camins de pedra picada, però les pinzellades eren noves. |
dilluns, 25 de febrer de 2013
RETROALIMENTADA
dilluns, 11 de febrer de 2013
 |
| Un ball d'orenetes dibuixa al cel dolces espirals. A la pista blava s'hi entrellacen sendes de temps passats i per venir. Tanco el ulls amb un gest suau, com qui clou el dia. Tinc sort, ja no hi ha ventades fortes. La desmemòria amoreseix la tarda. .................................................... Les espirals que les orenetes dibuixen al cel són velles. No les refacis en el somni, ni amb llapis dur les esbossis com el tro i el llampec en el retret. El vol, el traç, l'alosa, tot es perdrà en la tempesta, així que esbrinis què té l'oreneta que tant desfici en el vol et dóna. Cantireta |
diumenge, 21 d’octubre de 2012
S'escola l'amor
 |
|
El meu cor
és una capsa tancada
d’on s’escola
l’amor
per camins
poc fressats.
El blanc
silenci hi trena
collarets,
pomells i garlandes.
|
dijous, 30 d’agost de 2012
dimecres, 18 de juliol de 2012
Nit d'estiu
 |
El passeig està tot il·luminat, guspires de colors esclaten com a bombolles de cava. M'embec la nit. No sé a tu... però, a mi em passa. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)