AVUI NO EM CAL LA LLUNA ( Emoció I)

Frec als sentits,

l’alè mig adormit

i a la pell

 empremtes salades.

No em vull cremar

 i et prenc, cauta,

amb els dos dits 
per l’ansa.

Al teu abeurador

la vida té gust a cafè.

Ets pou profund

on s’hi barregen temps perduts i somnis,

música de pluja

i porxo que m’aixopluga.

FOTOGRAFIA

Amb el dit índex

dibuixo perfils imaginaris.

Bordejo l’esgrogueït oneig del temps

i el cor

ressent la teva absència.

Tanco els ulls per recordar-te.

No hi ha fotografies que et facin justícia. 

L'Amor Ruc

L'Amor corre pressa.
Anuncia pàgines en blanc
per a omplir amb bona lletra.
Tot a tinta vermella.

-Ai, Déu! Se'm desprèn, l'Amor, com a pell seca.

L'Amor parla amb clau de Sol,
-no li entenc ni mitja paraula-.

Romàntic empedreït,
em fa l'ullet
mentre escriu les últimes pàgines
cercant un final feliç.

Em diu, l'Amor:

"-Sóc ombra de l'ahir,
l'engany del demà.
Avanço a les palpentes,
a ulls cecs cerco el camí.

Ara música,
ara silenci...
només sóc llavor de somni
que mai no germina."

I tot  seguit,
m'ensenya un cor
tatuat al pit.

Ai, l'Amor, que n'és de xic!

MORT

Ombra als ulls,
gebre al cor,
pols de vidre a les venes.

Desprens un alè agre,
aleteges cristalls en cada vol.

Em cruspeixes amb fredor.