L'Amor

No en tinc de poemes d’Amor,
vaig deixar de creure-hi fa temps.
Sé que l’Amor no ho venç tot i
que no és cec
només una mica miop,
que li falten dents
i té la llengua molt llarga.
Que està grassonet,
li costa caminar,
i coixeja sempre.
A mi l’Amor no m’enganya,
li agrada parlar en francès
i dir-me tot melós “Je t’aime”.
Però si se t’apropa molt,
si et vol fer un petó...
li fa pudor la boca.

Esta noche, noche de domingo,

parece que oscureció antes.

La luna de papel que amparaba mis versos

desapareció en las sombras,

también la mano que garabateaba

cayó en el negro abismo.

Toco fondo,

desde allí te escribo.

Mis pies se aligeraron,
ya no levantan polvo
cuando andan.

Caminan serenos
y apenas rozan el suelo.

Ninguna huella
jamás los delata.

A mis pies,
les salieron alas.

FELICITACIÓ NADALENCA 2010

Finalment he acabat la il·lustració per a la felicitació d'aquest Nadal. Ha estat costosa però m'ha agradat sentir-me calentona a dintre del cor de l'arbre, quan a fora feia tant de fred.

Us desitgem unes bones festes.

Ni la pluja ni el vent,

ni la neu ni la rosada

arriben al cor de l'arbre,

que recollit en silenci

prepara fulles noves,

i branques esponeroses,

i flors esplèndides,

i tot comença de nou...

I. G.

Sobre un banc
del parc, uns lliris blancs
reposen llurs pètals.
Algú els tallà,
algú els posà a l’abric del banc.
Sobre el banc,
el fred hivern
floreix amb lliris blancs.