Ara
que porto la son enganxada a les parpelles,
em costa poc
dibuixar-te amb un traç ràpid...
Encara sóc fidel
al record d’imaginar-te.

Recordar...
és fer bategar un cor.

Som parella

Si dónes un pas endavant, jo aixeco l'altre peu.

....................................

A quatre peus.
Moltes empremtes.
Jordi Dorca
.............................

Viure compassant
nous anhels i petjades.
Els fruits maduren.
Carme

Acompanyats
agilitzem
les passes.
Gemma

En companyia
tot sembla més suau.
La vida és blava.
Novesflors

HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG

Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:

Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.

Imma Ginovart

Autoretrat

Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.Barbollaire