Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
He somiat un cel vermell. Una esperança fosca s’arrelava al so de les paraules.
En veure’t, l’esperança canvià de color.
dijous, 17 de març del 2011
Ens esquitxa el temps amb cargols daurats, espirals d’un vent huracanat.
----------------------------------
Huracanat és el record, sort de la calma i parsimònia de cada cargol, i quan els records surten de la closca canten banya enfora i tot és vida i color...
Onatge
------------------------------------------------
Es cargola el temps espiral d'instants sempre tant efímer sempre eternitat.
Carme
----------------------------------
Es lleven els colors, belles són les flors, iniciem la primavera!
Però no sempre balla. Avui, la Guspi, desfila amb la seva bateta d'anar per casa i les sabatilles de les pinzellades a joc.
dijous, 3 de febrer del 2011
Que n'és de feliç, la Guspi. Li han escrit una història feta a mida! Si la voleu llegir podeu visitar: http://contesbreus.blogspot.com/de la nostra amiga Rosana.
Recordeu les sabatilles que van sorgir d'una manera màgica del blanc del llenç? La Guspi fa que ballin, facin ioga, i fins i tot, nos ho perdeu, fa divertides desfilades. Aquesta noia és superdivertida.