Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Hay algo serio y roto que quedó por pasar a un centímetro de mi boca, rozando apenas los labios. Más allá de lo perdido ya no anidaron las aves y los girasoles quedaron por siempre quietos.

dimarts, 26 de maig del 2020

CAPUTXETA


Soc ocell engabiat, 
natura sense alè ni veu
sota aquest vel.

- Mira!  tinc la nit als ulls –la teva empremta-
i una flor a les mans que s’obre a la vida.

- Guaita  la raça humana
que n’és, de LLOP!
                  
                                Maijo Ginovart




Imma, ma germana, té una mirada més dolça, i mirant i mirant la caputxeta va escriure aquests versos, pensant en moltes àvies:


CAPUTXETA

L'àvia m'espera
i jo al mig del bosc
em perdo entre veus 
de llops i d'ocells.

Vols la margarida?
l'he collida jo!
Té una olor verda
que neix de la terra.

Vols aquests gargots?
els he pintat jo!
Ai, que m'oblidava
no pensava en l'àvia.



dimarts, 19 de maig del 2020

GRÀCIES, GEMMA!








 
Avui he tingut una grata sorpresa. Les bones amistats no es col•leccionen, existeixen i persisteixen en la distància. Amb poques ja n'hi ha prou. L'obra pictòrica Poemes de Revolta íntimament lligada a l'espectacle Brossa Enrabiat té un nou format, treballat amb amor i poesia. Gràcies, Gemma, per aquest record enquadernat, per aquest recull, per aquest regal!

dimarts, 28 d’abril del 2020

METAMORFOSI


Soc un cabdell d’enfilalls tibants
-s’esquinça la carn-

Viatjo en espiral.

És un viatge d’eixida
on no s’escolta cap plany.
Nua de pell,
em perdo per trajectes intransitats.

Vola, el trist ocell! S’allunya cel enllà
cercant el blau, més blau
del mar.

-temps de confinament-

diumenge, 5 d’abril del 2020

CONFINAMENT


S´han humanitzat les cases.
Ara respiren,
germinen flors.
Vesteixen emmidonades,
empolainades com mai.
Parlen, riuen, canten lloances,
musiquen tonades de festa major.
Apa, alcem-nos!
Piquem de mans!
Sortim al balcó!

Són dies de germanor.

dimecres, 11 de març del 2020

ELS HI CREIXIEN




Tenim un nou conte. El nostre conte parla de les petites coses que ens fan feliç com és el viatjar  a una altra ciutat, els bons àpats, visitar museus, i veure -millor des de la distància per motius de butxaca-, aquells objectes bells que existeixen perquè encara hi ha persones excepcionals.