 |
Soc ocell engabiat,
natura sense alè ni veu
sota aquest vel.
- Mira! tinc la nit als ulls –la teva empremta-
i una flor a les mans que s’obre a la vida.
- Guaita la raça humana
que n’és, de LLOP!
Maijo Ginovart
Imma, ma germana, té una mirada més dolça, i mirant i mirant la caputxeta va escriure aquests versos, pensant en moltes àvies:
CAPUTXETA
L'àvia m'espera
i jo al mig del bosc
em perdo entre veus
de llops i d'ocells.
Vols la margarida?
l'he collida jo!
Té una olor verda
que neix de la terra.
Vols aquests gargots?
els he pintat jo!
Ai, que m'oblidava
no pensava en l'àvia.
