CAPUTXETA

Soc ocell engabiat, 

natura sense alè ni veu

sota aquest vel.

- Mira!  tinc la nit als ulls –la teva empremta-

i una flor a les mans que s’obre a la vida.

- Guaita  la raça humana

que n’és, de LLOP!

                  

                                Maijo Ginovart

Imma, ma germana, té una mirada més dolça, i mirant i mirant la caputxeta va escriure aquests versos, pensant en moltes àvies:

CAPUTXETA

L'àvia m'espera

i jo al mig del bosc

em perdo entre veus 

de llops i d'ocells.

Vols la margarida?

l'he collida jo!

Té una olor verda

que neix de la terra.

Vols aquests gargots?

els he pintat jo!

Ai, que m'oblidava

no pensava en l'àvia.