Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 24 de novembre de 2009

La meva mare ha estat la perfecta contadora de contes de memòria. Gràcies a ella us puc transcriure "El rei que tenia el nas vermell". És ben curiós, però m'agrada més quan les paraules prenen forma i volum amb la veu de la mare. Llàstima que aquesta sensació no us la pugui transmetre...




Una vegada era un rei que tenia el nas vermell i bevia en cada bóta sense deixar-ne ni una gota.

- Aquest vi no m’agrada gens! Aquest altre, encara menys!
- Senyor, si no trobeu cap vi prou bo, feu-ne fer un gros pregó.

Tarariit!

- Jo, vostre noble, Ruc Primer, a tot el poble faig saber que ma filla i princesa esdevindrà la Muller molt lleial d’aquells dels meus vassalls i fadrins que al palau em porti el millor vi. Ho mano així i en dono fe, Jo, Ruc Primer!

- Visca el Rei! Visca!

- Senyor, com el vi del Penedès, no en trobareu cap més!

- Això ja ho sabrem després!

- El vi bo de Sant Sadurní és de tots el millor vi.

- Ai, que em començo a dormir!

- El millor vi és el de Calella.

- Ai, que el cap se m’estavella!

- El vi de Reus és molt bo, si el beveu amb bon porró.

- Sí, déu n’hi do, déu n’hi do!

- Res a comparar amb el vi del Pinell. Jo em jugo el clatell!

- Ah, el trobo massa novell.

- Senyor, com el vi del Priorat, no en trobareu cap!

Tant i tant beguí, que va fer un badall, un singlot i es va morir.

- Ai, pare! Benvolgut siguis, pare! Què faré jo ara?


La princesa s’havia quedat ben sola, sense pare ni marit, més sota el balcó, un trobador enamorat va cantar-li aquesta cançó:

- No tinc castells ni masies, sóc un pobre trobador que et faria poesies, sense beure vi del millor! T’agafaria les mans, et faria petons, et miraria al ulls i et cantaria cançons.

-Trobador de les cantades que em dediques aquesta cançó, et diré moltes vegades que també t’estimo jo.

dissabte, 21 de novembre de 2009

Aquest punt de lectura es va fer per a l'Escola de Capacitació Agrària d'Amposta. Aquesta vegada, Imma va escriure primer el poema que em va servir a mi per a inspirar-me. Sortí a la llum una diada de Sant Jordi, i fa referència a la biblioteca d'aquesta Escola.






A la porta hi veuràs

les jardineres blanques,

geranis a l'estiu,

ciclàmens a l'hivern.



Per trobar el tresor

has de sentir la calma,

la màgia d'aquest lloc.



Als prestatges, dormides,

les paraules somien.

Només caldrà que tu

les mires amb bons ulls.



I. G.

divendres, 20 de novembre de 2009

FELICITACIÓ NADALENCA 2009

L’aire gebrat de l’ hivern
cau com un mantell
silenciós, persistent,
mentre la veu fosca de la nit
recorre sola els carrers
eternament humits.

Deixarem el fred a fora
i a la nostra llar de foc
ballaran càlides flames
que rebran el 2009.

Del fumeral vessaran
espurnes i cargols daurats
per esbandir el gel
i acolorir tot l’any.

I. G.

FELICITACIÓ NADALENCA 2008



dijous, 19 de novembre de 2009

El mateix any, el 2007, vaig treballar aquesta la felicitació nadalenca per a una marca d’oli, de la qual també n'havia fet la seva etiqueta. Vaig voler que fossin les mateixes oliveres qui donessin la cara, engalanades de festa amb pentinats de poda. La meva germana m'agafà el fil, com sempre.


Hem viscut al resguard
de la serra del Montsià.
Ens han emparat gent de mans
obertes i amatents
que amb llur feina de pagès
han fet de l’oli un present.

Que il·lumini el raig daurat
de fina oliva arbequina
la taula d’aquests Nadals!



I. G.

Passeig d’hivern

Estic preparant la felicitació amb la que us vull sorprendre aquest Nadal, això m’ha portat a rememorar els versos i dibuixos d’altres anys. Us en faré una petita desfilada perquè anem fem boca tots plegats.



Sense branquillons,
només la fusta intemporal,
la que un altre hivern
roman al passeig, així tal
una antiga ombra,
amiga de cada Nadal.

L’última borrasca
passà en divendres i el bassal
emmiralla núvols
amarats de fredor hivernal.

Vols que passegem,
t’agrada el camí, et val?


I. G.

Seguidors