Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 13 de desembre de 2010

LA MIRADA MÀGICA





Sense llàntia meravellosa, podem ser Aladdín, sense corona de rei, també podem ser Mags, perquè amb imaginació i molta estima podem mirar les persones del nostre voltant amb uns ulls que veuen més enllà de la realitat actual.


Diferents experiències en docència demostren que si per part dels mestres no hi ha judici previ, només acceptació i expectatives d’excel·lència, els resultats acadèmics dels alumnes milloren considerablement. Així, si dirigim als nostres fills, amics o veïns la mirada màgica de la confiança en el seu potencial il·limitat, serà com fregar la llàntia i il·luminar el nostre món.

Avui és Santa Llúcia, la patrona de les modistes, d’aquelles que tenen bona vista per treballar i vestir els altres. No cal esperar Nadal per posar il·lusió a les vides dels altres i a la nostra. Comencem ara, vestim els altres amb aquesta mirada màgica que els farà sentir únics. I ja sabem, la vida és un mirall!


I. Ginovart

dimarts, 2 de novembre de 2010





Bajo la mesa

o tras la puerta,

escondo la cabeza

como cuando era niña.

El resto del cuerpo

queda al descubierto.


dijous, 14 d’octubre de 2010



Aquests dies he tornat al llapis i a les miniatures. Serà que respiro la tardor i torno a instal•lar-me a la meva taula de treball amb ganes renovades. I per què “Oques”? No ho sé, no fa gaire vaig menjar foie gras, i quan ho faig no puc evitar pensar en aquest animaló tan simpàtic. Durant un temps faré el possible per no menjar-ne, sempre em passa igual però a la llarga caic en la temptació. Sóc una pecadora.


divendres, 8 d’octubre de 2010



Un lloc,
un espai i un temps...
Una presència que abans no hi era,
un buit que ja no ho és.
Un lloc en el temps
que creix
amb l’acceptació de l’ull.
Un principi des d’un fi.
Un silenci que en fa veu
d’una escletxa,
d’una fulla en blanc.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Premi Sunshine award

Ahir en "joanfer" de "A cau d'orella..." em va fer tramesa d'aquest premi. Avui em toca a mi seguir la cadena. Jo us el donaria a tots, de fet cada cop que faig un comentari al vostre bloc és un aplaudiment per la vostra feina i creativitat, i sento els vostres comentaris com a veritables premis.

Mirades a l'horitzó
Generacio... (imatges latents)
Racó de la Coach
A la llum d'un fanalet
Onatge
El cau de Calpurni
L'imperdible de l'ànima
Gerardo Besabe
Thera
Uma Vaga Ideia
Luzias-Art
The lost art of keeping a secret