Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Hay algo serio y roto que quedó por pasar a un centímetro de mi boca, rozando apenas los labios. Más allá de lo perdido ya no anidaron las aves y los girasoles quedaron por siempre quietos.

dijous, 2 de juliol del 2015

COMIAT



Germinàrem plegats
en un mar d’agonia.
Junts,
pintarem de plata la tarda.

dilluns, 6 d’abril del 2015

TAURÓ DE BALNEARI


Preparat per a la immersió.
Tauró orienta el periscopi
i neda entre cossos rodons,
lluents, lliscadissos.
S’ensuma la carnada.
Amb un gran delit,
potser avui,
tocarà una cuixa
o fregarà un pit.

                           Imma

divendres, 6 de març del 2015

BOCINS DE LLUNA


Bocins de lluna
camins aeris
petjades de llum...

Esbadellada 
com una flor, sorprens la nit
en cada volada.

.........

Ales blaves
Rastres de claror en la nit.
Segueixo camins.
Hi ha empremptes 
en cada sorpresa.


                         Carme Rosanas

................



Sempre fugien, 
alats, els bells camins i l'aire. 
En cada empremta
una flor seguíem.


                             Jordi Dorca

divendres, 23 de gener del 2015

GAT PETÓ


 

 


Si tu vols,
si em deixes...
et dibuixaré petons
per tot el cos.

dissabte, 20 de desembre del 2014

“MÉS ENLLÀ DEL LLINDAR DE LA PÀGINA EN BLANC”



Les parets de la cambra havien estat pintades pel mateix silenci.  Era com viure en un núvol on l’espiral del temps hagués deturat el seu el·líptic dibuixar. Tot era tan blanc i net...!

Definitivament, respirava claror.

Bones Festes 2014-2015










"Quin vol més elegant! Tot ell era una festa, les ales, les plomes i aquella netedat lleugera del silenci..."
Carme Rosanas 

"...i amb el silenci va teixir la randa de les ales."
Novesflors

"...que les seves mans no van poder, ni van voler, evitar agafar el pinzell i trencar aquella nuesa amb el vol del seu esperit blau..."

diumenge, 23 de novembre del 2014

SILENCI





Recordo el tacte suau  i la veu amable que es repetia generosament. Em semblaven paraules oblidades; costava, d’entendre-les.
La serenor m’ensopia.  Dintre la cripta del cos, la ment romania abocada al no-res.
De nou, el tacte, el frec d’unes mans...
Recordo que em costà molt sobrevenir al silenci.