 |
Bocins de lluna
camins aeris
petjades de llum...
Esbadellada
com una flor, sorprens la nit
en cada volada.
.........
Rastres de claror en la nit. Segueixo camins. Hi ha empremptes en cada sorpresa. Carme Rosanas ................ Sempre fugien, alats, els bells camins i l'aire. En cada empremta una flor seguíem. Jordi Dorca |
divendres, 6 de març del 2015
BOCINS DE LLUNA
divendres, 23 de gener del 2015
dissabte, 20 de desembre del 2014
“MÉS ENLLÀ DEL LLINDAR DE LA PÀGINA EN BLANC”
 |
|
Les parets de la cambra havien estat pintades pel mateix
silenci. Era com viure en un núvol on
l’espiral del temps hagués deturat el seu el·líptic dibuixar. Tot era tan blanc
i net...!
Definitivament, respirava claror.
Bones Festes 2014-2015
|
"Quin vol més elegant! Tot ell era una festa, les ales, les plomes i aquella netedat lleugera del silenci..."
Carme Rosanas
"...i amb el silenci va teixir la randa de les ales."
Novesflors
"...que les seves mans no van poder, ni van voler, evitar agafar el pinzell i trencar aquella nuesa amb el vol del seu esperit blau..."
diumenge, 23 de novembre del 2014
SILENCI
 |
Recordo el tacte suau i la veu amable que es repetia generosament. Em semblaven paraules oblidades; costava, d’entendre-les.
La serenor m’ensopia.
Dintre la cripta del cos, la ment romania abocada al no-res.
De nou, el tacte, el frec d’unes mans...
Recordo que em costà molt sobrevenir al silenci.
dilluns, 10 de novembre del 2014
QUEDEM AL ZURICH? Abraçada a tu, vestia la teva olor
Recordo que ens menjàvem la boca, semblàvem dos ocells picotejant-nos a la terrassa del Zurich.
Abraçada a tu, vestia la teva olor.
Aquell estiu em vaig fer mans i mànegues de la teva camisa taronja. Em venia
que ni caiguda del cel, de molt alt havia de caure perquè mira que m’anava
gran... Jo, tan menuda com era!
Encaixats l’un en l’altre, resseguíem els carrers de la
ciutat comtal, amb un plànol a la mà.
Riallers , jugàvem a estimar-nos de per vida.
El plànol, aviat, anà a parar al cul de la bossa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)