La nit engoleix totes les petjades
i el bosc pren vida.
dijous, 8 de setembre del 2011
dimecres, 31 d’agost del 2011
VA DE BLOCAIRES
Un home i una dona recorren el món.
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.
Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.
A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.
Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.
Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.
Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.
Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.
A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.
Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.
Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.
Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G
dijous, 25 d’agost del 2011
divendres, 12 d’agost del 2011
dijous, 23 de juny del 2011
TOTS NO DORMEN
Des dels fanals cau surant
una atmosfera groga
que atrapa els bancs solitaris.
Tots no dormen.
Resplendeix una finestra
amb tonalitats blaves
sorgides d’una pantalla extraplana.
I darrere aquell balcó obert
una dona camina nerviosa,
telèfon en mà.
Tots no dormen.
Una sirena creua la ciutat
com un crit ferit
que anunciés un dolor.
Algú camina ràpid
i un portal l’engoleix,
mentre els seus passos porucs
ressonen al carrer.
S’encén un llum a l’escala
i una ombra recorre el vestíbul.
Tots no dormen.
Dos feixos lluminosos s’apropen
i gira la cantonada un vehicle
que esberla els bassals foscos
i aixeca una remor de pluja.
A dalt la lluna veu i calla
I deixa la nit passar.
I. Ginovart
Subscriure's a:
Missatges (Atom)