GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Degut a un antivirus massa potent, no podia entrar al teu blog.
ResponEliminaEstic content que ara, després d'una reparació a l'ordinador hi puc entrar. Com sempre he gaudit dels teus dibuixos i el petit poema.
Una salutació.
Moltes gràcies, Xavier, per l'acompanyament. Em complau saber que gaudeixes del blog gràcies a la reparació de l'ordinador, i me n'alegro que sigui l'ordinador i no pas tu, el malalt. Això que dius de l'antivirus massa potent també m'ha passat a mi alguna vegada. Salutacions.
EliminaUn nou dibuix per quedar-s'hi embadalit !.
ResponEliminaTocarà aferrar-se molt bé a la branca , per seguir gaudint de la vida.... força !.
Una abraçada !!.
Gràcies, Artur! Jo, m'hi abraço fort, a la branca! Tots ho fem em penso... i és que no val a badar; la vida ens madura per tots els cantons.
EliminaRep una abraçada.
M'agraden molt aquests reflexos en l'aigua que dibuixes, és del que m'agrada més de l'estiu, aquesta llum.
ResponEliminaSí, Helena. Quan estic davant del mar un dia de sol, aquests reflexos que dius són la riquesa més gran que em pot regalar la vida.
Elimina