GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
FLAIXOS D'ESTIU
|
Com una figa madura penjo de l'arbre de la vida. Davant del mar soc aigua i llum, i esperit lliure... com el fugisser estiu.
|
Degut a un antivirus massa potent, no podia entrar al teu blog.
ResponEliminaEstic content que ara, després d'una reparació a l'ordinador hi puc entrar. Com sempre he gaudit dels teus dibuixos i el petit poema.
Una salutació.
Moltes gràcies, Xavier, per l'acompanyament. Em complau saber que gaudeixes del blog gràcies a la reparació de l'ordinador, i me n'alegro que sigui l'ordinador i no pas tu, el malalt. Això que dius de l'antivirus massa potent també m'ha passat a mi alguna vegada. Salutacions.
EliminaUn nou dibuix per quedar-s'hi embadalit !.
ResponEliminaTocarà aferrar-se molt bé a la branca , per seguir gaudint de la vida.... força !.
Una abraçada !!.
Gràcies, Artur! Jo, m'hi abraço fort, a la branca! Tots ho fem em penso... i és que no val a badar; la vida ens madura per tots els cantons.
EliminaRep una abraçada.
M'agraden molt aquests reflexos en l'aigua que dibuixes, és del que m'agrada més de l'estiu, aquesta llum.
ResponEliminaSí, Helena. Quan estic davant del mar un dia de sol, aquests reflexos que dius són la riquesa més gran que em pot regalar la vida.
Elimina