GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
RETROALIMENTADA II
|
Com un arbre frondós, llar d'abelles i ocells, els rínxols del cabell.
Sabor de fulles al paladar, olor a net dels llençols blancs, cant del pinsà, plomatge dolç.
Tardor, tardor...
Poema d'Imma Ginovart (Pintura a l'oli sobre tela de 100X100 cm.) |
Amb un poema i una il·lustració com aquesta tenim més ganes de tardor.
ResponEliminaQuina tardor més curta, Xavier! Moltes gràcies.
EliminaAquesta tardor , promet ! ...amb tan bona presentació ;)
ResponEliminaFelicitats a les dues.
Abraçades !!.
Gràcies, Artur. Ens ha passat la tardor... :-) Abraçades.
Elimina