GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Com diu el poema " ....Que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences.Has de pregar que el camí sigui llarg," . Bona volada ! ;)
ResponEliminaQuin pelegrinatge més valent, el de la papallona! No sé si prega molt, potser ho porta de sèrie i en cada aleteig solta un Al·leluia. Jo també li desitjo bona volada!
EliminaJo també et desitjo que el camí sigui llarg, però que de tant en tant hi hagi una pedra per poder descansar i admirar el paisatge, sigui de mar o de muntanya i trobar la calma.
ResponEliminaPetonets, Maijo.
Gràcies, Roser, però jo, per ara estic ben estàtica, com a molt seria una papallona sense ales; fent referència al teu llibre "Jo et donaré ales", benvinguda a la meva vida. El quadre que us presento, i el petit poema que l'acompanya, parlen del temps, quelcom conceptual creat per una ment limitada. No existeix ni el principi ni el final, només aquest bategar d'ales insistent. Una abraçada.
EliminaAquestes papallones, plenes de vida, tenen la sort de sobrevolar unes parets i unes teulades precioses
ResponEliminaGràcies! Tenen molt mèrit aquestes teulades, abans s'han hagut de fer fonaments i pujar parets.
Elimina