GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Ohhh !! Quina pena !!... Com ja et vaig comentar, què difícil trobar "ulls" que apreciïn be les coses ben fetes...!! Força i a no defallir ;) Una abraçada !!.
ResponEliminaNo hi ha res perdut, Artur! Crec que l'experiència s'ho valia, com tot allò que fem en aquesta vida. També he enfortit relacions d'amistat com les vostres: amistats discretes, podríem dir, d'un altre pla, però que abracem amb la mateixa intensitat. Gràcies!
EliminaJa veig que jo he estat de les afortunades...Preciós, es nota que l'has fet amb el cor i ets que tu ets un amor, noia!
ResponEliminaMolts petonets bonica
Ha estat tot un plaer conèixer-te de més a prop. Tu també ets un encant! Desitjo que en gaudiu molt.
Elimina