GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
El veure aquests gats tan bonics, m'ha fet pensar en uns quants llibres de terror que em vaig comprar, ja que no n'havia llegit mai i a tots i surten gats!!!
ResponEliminaPetonets bonica!!!
M. Roser! No em diràs que et fan por els gats, una dona tant eixerida com tu! Una forta abraçada.
EliminaSe m'acudeixen un munt de frases iròniques entre el quadre i qui el mira. Ja t'ho enviaré, si vols.
ResponEliminaMiau, preciosa!
Hola! I tant que m'agradaria, Cantireta. Espero les teves idees que segurament són de magistrals cap amunt. Les compartiré amb els amics blogaires. Una abraçada.
EliminaNi el rei blanc, ni el negre: el ros!
ResponEliminaHelena! Ni el blanc, ni el negre, ni el ros! Aquest any m'han passat de llarg! Desitjo de tot cor que t'hagin arribat ben carregats, especialment en salut. Una abraçada.
EliminaVeig que torna a haver moviment al teu blog i me'n alegro molt !.
ResponEliminaConfio i desitjo que tot vagi molt bé !.
Una abraçada ;)
Hola, Artur! Sí, sembla que aquest blog pot ser una vegada més motiu de superació. Gràcies pels teus bons desitjos. A poc a poc aniré passant pels blogs dels companys per a posar-me al dia. Jo també et desitjo lo millor. Una abraçada.
Elimina