GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
El veure aquests gats tan bonics, m'ha fet pensar en uns quants llibres de terror que em vaig comprar, ja que no n'havia llegit mai i a tots i surten gats!!!
ResponEliminaPetonets bonica!!!
M. Roser! No em diràs que et fan por els gats, una dona tant eixerida com tu! Una forta abraçada.
EliminaSe m'acudeixen un munt de frases iròniques entre el quadre i qui el mira. Ja t'ho enviaré, si vols.
ResponEliminaMiau, preciosa!
Hola! I tant que m'agradaria, Cantireta. Espero les teves idees que segurament són de magistrals cap amunt. Les compartiré amb els amics blogaires. Una abraçada.
EliminaNi el rei blanc, ni el negre: el ros!
ResponEliminaHelena! Ni el blanc, ni el negre, ni el ros! Aquest any m'han passat de llarg! Desitjo de tot cor que t'hagin arribat ben carregats, especialment en salut. Una abraçada.
EliminaVeig que torna a haver moviment al teu blog i me'n alegro molt !.
ResponEliminaConfio i desitjo que tot vagi molt bé !.
Una abraçada ;)
Hola, Artur! Sí, sembla que aquest blog pot ser una vegada més motiu de superació. Gràcies pels teus bons desitjos. A poc a poc aniré passant pels blogs dels companys per a posar-me al dia. Jo també et desitjo lo millor. Una abraçada.
Elimina