GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
PLOU AL COR
 |
Purifica, el plor.
La pell i els ulls gemeguen.
Xiscladissa al cor.
|
!!
ResponEliminaA l'aixopluc!
ResponEliminaUna abraçada, si serveix, Maijo!
Res com un bon paraigua. Les abraçades sempre van bé, Fanalet! Petonets.
EliminaL'emoció al cor que es manifesta en llàgrimes, bella l'expressió de la pintura en recollir el sentit del poema.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Gràcies, Jordi. Què faríem sense emocions? Sempre en fas una bona lectura. Abraçades, cap El Far.
EliminaÉs preciós aquest dibuix... molt explicatiu de la tristesa.
ResponEliminaAbraçades, maijo!
Abraçades, Carme. Celebro que t'agradi.
EliminaOhhh! Un paraigües molt petit per protegir aquest cor tan gran d'una pluja de llàgrimes...Les papallones també busquen recer!Com sempre, un dibuix que m'enamora!!!
ResponEliminaPetonets.
I a mi que em sembles una dona enamorada, de la vida.
EliminaPetons, M. Roser.
Nuvolades de sentiment
ResponEliminaÉs ben bé així. Gràcies per la teva aportació, Xavier.
EliminaCom la pluja, el plor regenera. I la bellesa, la que sempre saps transmetre.
ResponEliminaGràcies, Eduard. Una abraçada.
EliminaM'agrada aquest paraigua, amb paisatge interior, com ho son els sentiments , a dins nostre !
ResponEliminaTens molta raó. Els sentiments ens decoren l'ànima. Una abraçada, Artur.
EliminaDe vegades ho necessitem, plorar.
ResponEliminaBenvingut un bon plor, com la mateixa pluja!
EliminaUna abraçada, Novesflors.