GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
AROMA A L'AIRE
 |
Et colliré una flor
a llum d’albada.
Serà poncella a mig obrir
fil del meu alè:
Aroma a l’aire.
|
Si la culls a l'albada a mig obrir, durant el dia esclatarà sota un raig de sol...M'encanta el dibuix tant acolorit i amb aquesta salamandra tafanera!!!
ResponEliminaPetonets.
Un plaer llegir-te, M. Roser. Petons.
EliminaQuin regal que li farà !!
ResponEliminaNo hi ha res com tenir inventiva. Salutacions, Artur!
EliminaHas dibuixat l'aroma.
ResponEliminaGràcies, Jordi! Quin goig saber que t'arriba!
EliminaFins aquí m'arriba l'aroma...I mira que hi ha quilòmetres pel mig!
ResponEliminaUna abraçada, estimada!
El record ens fa estar presents! Una forta abraçada!
EliminaA la sargantana li agrada el vestit de la noia, a la noia li agrada la flor, la flor enveja les papallones i les papallones es miren de reüll la signatura de la Maijo: té tres ales! - diuen astorades. La signatura riu de tot l'enrenou que ha provocat la mestressa.
ResponEliminaI tu ho has acabat d'arreglar! ;-)
Elimina