GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
SOMIEJANT
 |
Ets cant d’ocell, tu,
notes de colors,
veler en un altre mar.
|
ohhhhhh...;)
ResponEliminaquina meravella, maijo!
Un petó, estimada!
Que bonica aquesta expressió! Un "Ohhh" de meravellada, em meravella a mi de retruc. Gràcies, estimada. Un plaer comptar amb tu.
EliminaQuina paraula més bonica, somiejar...Segur que li provoca aquest sentiment la persona amb qui parla la protagonista d'aquest bonic dibuix; tan de bo aquest somieig es torni una bella realitat...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies per l'acompanyament, M. Roser. Quan hi ha somieig, ja hi ha realitat. Somiejar és l'estat natural d'aquells que viuen en un núvol. Com la protagonista d'avui, que tota ella sembla un núvol de colors.
EliminaPetonets.
M'hi veig jo en aquest dibuix! Inclús en el poema!
ResponEliminaCom me n'alegro, Laura. Gràcies al dibuix d'avui et puc posar cara i ulls. Ara, si et trobo pel carrer ja et saludaré! També tens un vestit amb estampat japonés?
EliminaCant de colors,
ResponEliminanotes d'ocells.
Blaus d'alta mar.
Gràcies, Xavier, per aquest acompanyament poètic. Llegint-te tot queda més clar :-)
EliminaEl somiejar és el millor estat per fer poemes.
ResponEliminaTens molta raó, Helena. Hi ha qui és un excelent poeta, perquè té la gran sort de somiejar sovint. Jo pateixo d'insomni, una tragèdia per a mi.
Eliminasimplement... encisador. Felicitats. Ho compartiré a l'AMPA de la meva escola, perquè els petits ho vegin amb el teu permís.
ResponEliminaGràcies, Kira. Saps que m'encanta aquest comentari i tens el meu permís més que donat.
EliminaTu ets cant d'ocells i notes de colors, sens dubte.
ResponElimina:-) Segurament ho sóc, en algún moment del dia! Gràcies, novesflors. Les teves paraules també traspuen notes de colors.
EliminaCom sempre, els teus dibuixos són preciosos traços per a mi.
ResponEliminaPetonets!
Gràcies, Gemma. I per a mi les teves paraules són aire fresc! Petonets, amiga.
EliminaHola Maijo, trobo que aquest dibuix, fascinant també, podria donar la rèplica a tota aquesta preocupació actual sobre que el mòbil sempre és present en les nostres vides, fem el que fem. La culpa no és del mòbil, precisament, sinó potser de les bones notícies que ens pot portar. ÉS igual que sigui mòbil o fix.
ResponEliminaI tant, Teresa, aquest dibuix podria il·lustrar aquesta qüestió que avui en dia comença a ser preocupant, però a mi més aviat em sembla que la protagonista del quadre ens està fent lectura d'un dels seus poemes preferits. Imagino que el receptor de la trucada telefònica deu estar emocionadíssim.
Elimina