GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Una mica "dimonieta" aquesta monja, eh !!
ResponEliminaQue no manquin les rialles !!
Aviat, per carnestoltes en veurem més d'una! Que no manquin, Artur. Gràcies per venir.
EliminaSí que estan contentes les mongetes, sí. És el segon blog que visite avui on he trobat mongetes, he,he.
ResponEliminaQui ho havia de dir! :-)
EliminaDe cintura en amunt el seny. Les accions de més avall són difícils de controlar.
ResponEliminaHo ho havia pensat mai. Salutacions, Xavier. Un plaer veure't per aquí!
EliminaRotundes formes de la joia que s'escapen de les malgirbades formes de les túniques antiquades. Energia, sí! I fe: fe en la vida i en el viure.
ResponEliminaSort de la fe! Anem per fe...
EliminaM'encanten els teus dibuixos, els trobo tant divertits, sobretot els detall...Sembla que per allà dalt estan de festa, però n'hi ha una amb sabates i cua...És la temptació acolorida!!!
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, M. Roser! Que no s'acabi la festa! Petonets.
Elimina