Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Recordeu les sabatilles que van sorgir d'una manera màgica del blanc del llenç? La Guspi fa que ballin, facin ioga, i fins i tot, nos ho perdeu, fa divertides desfilades. Aquesta noia és superdivertida.
De les mans de la pintora neixen cels i platges de gavines dormides, banyistes d’agost, passejant matiners i tertulians d’hamaca. És gent corrent, com jo, com ell: turistes estiuencs i nens aixecant castells. A les seves teles les paraules vénen i van. N’hi ha que volen llunyanes i d’altres que reposen surant.