Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 28 d’octubre del 2014

LA NIT MÉS LLARGA


LA NIT MÉS LLARGA (Fragment de La Casa Cremada)

Recordo que el cor gemegava absència: ni flors blanques, ni rocs, ni lluna. Era temps de silencis intermitents que punyien com agulles. A estones, despertava dins l’ombra, esquinçant la nit. El rellotge funcionava a deshora, no sabria dir si anava endavant o cap enrere.  Sort en tenia d’ella, asseguda als peus del llit amb una criatura als braços. Fugaç al tacte, romania immòbil. No creuàrem cap paraula, la seva presència m’assossegava el respir.  

La figura maternal de la dona m’acompanyà tota la nit. 


22 comentaris:

  1. Aquest escrit tant bonic, acompanya molt i molt bé el teu dibuix de la figura maternal,

    ResponElimina
  2. Trobo harmonia en la pintura i bellesa en el poema. Tots dos, tant d'equilibri. És una claror tranquil·la.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  3. En saps molt. Em va agradar el debat de l'altre dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies per tot; va ser un debat molt alegre i eixerit, i interessant, molt interessant

      Elimina
    2. Gràcies, Helena. Ets molt benèvola. Va ser un plaer comptar amb la teva companyia i participació.

      Elimina
    3. Gràcies a tu, Jordi. Són molt eixerits!

      Elimina
  4. Una presència subtil, etèria, de formes a penes traçades però perfectament reconeixibles. Com el temps, fugaç, que ens deixa la seva empremta inexorable, encara que de vegades no sapiguem com encabir-nos en les sues habitacles.
    La casa cremada. Això és un fragment d'algun text superior. Podríem saber-ne més?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Eduard. La Casa Cremada, és un recull de relats curts que corresponen als records de la protagonista, una dona d'edat avançada que pateix una malaltia neurodegenerativa. Records adornats per la desmemòria i que van configurant una vida, segurament idealitzada, fruit de la seva imaginació. Però, al cap i a la fi, records reals o imaginaris són capaços d'omplir un buit que semblava irreversible. La Casa Cremada fa referència a la mateixa protagonista, qui és conscient del foc que crema.

      Elimina
  5. Tot plegat resulta una escena de bon recolliment i tranquil·litat !
    Avui, han tornat els blaus !
    Salutacions ; )

    ResponElimina
  6. Cada vez que vengo, escalofríos, Maijo.

    ResponElimina
  7. Quina imatge més suggerent. Tot un suport en aquesta nit tan fosca. Petonets!

    ResponElimina
  8. Senzillament preciós!
    Una abraçada, Maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que treguis la mà, i el cap, i... Et trobem a faltar. Una abraçada!

      Elimina
  9. Preciòs Maijo, texte i imatge s'abracen!!!

    ResponElimina