Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 22 de setembre de 2014

NIT DE JAZZ I LLUNA (Emoció III)



NIT DE JAZZ I LLUNA (Fragment de La Casa Cremada)
No vull oblidar, per molt dolç que sigui l’oblit

“Ens esperava el jazz, una nit platejada de música i lluna. No buscava l’amor. Recordo el dia abans, el telèfon de casa, i les meves paraules que em mal sonaren només pronunciar-les. Hi vaig posar tot l’èmfasi, i de retruny aquest toc, entre teatral i poètic, que mai m’abandona:  “ Tinc el cor endurit –et vaig dir-, i la primavera ja no floreix al meu jardí”. Et vas fer un tip de riure, encara rius ara.

Només arribar, aquell local em va semblar un quadre d’en Hooper. Pregonava pinzellades de vermell, flaire de desinfectant i certa tristesa; una ampolla mig buida sobre la barra, i la cambrera al fons a l’espera de clients assedegats d’alcohol, també de paraules còmplices.

Quan vam donar cabuda a la música, a les veus cantants,  als peus que ballen sols i porten el compàs amb un espetegar de dits...  tu i jo, que encara portaven la lluna tatuada al rostre, amb tot de mirades, ja ens anunciàvem rutes noves.

Les paraules posen llum al record. Des d’aquí, el meu far, veig més clar el camí. Tot i que la memòria crema, hi ha un fil de tendresa que ens uneix més que els petons, que arribaren tardans esculpint  les roques.

Tindré cura, amor, el teu record mai destil·larà rosada.”

15 comentaris:

  1. Els fils de la tendresa donen resistència a les unions.

    ResponElimina
  2. T'han quedat molt expressives aquestes emocions... encertades...

    ResponElimina
  3. Siento el palpitar de corazones apasionados... Un abrazo.

    ResponElimina
  4. Tot el relat me l'imagino sota la llum de Hooper. Un cop esmentat, el seu estil defineix el quadre i els seus personatges.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Hopper defineix perfectament l'ambient. Gràcies, Jordi.

      Elimina
  5. M'agraden moltíssim les imatges que utilitzes i ja no en parlem del quadre! Hi ha una gran sintonia entre pintura i escriptura. Enhorabona, Maijo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imma, com es nota que m'estimes. Petonets.

      Elimina
  6. Ho has escrit tu?
    Aquest relat té música, m'imagino l'escena i els sentiments que tan bé descrius, cauen els renglons agradable i dolçament. I amb la imatgbe pura poesia. Besets Maijo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! Gràcies, Rosana. M'agraden les teves crítiques. Fan que aixequi el vol. Petonets.

      Elimina
  7. "La casa cremada" és un recull de relats. Cada relat correspont a un record de la protagonista. Malauradament, el pas del temps fa que la memòria cremi, i la imaginació arranqui noves notes de color. Us aniré presentant aquests fragments curts a mesura que els vagi il·lustrant.

    ResponElimina
  8. T'anirem llegint, Maijo.
    Gràcies, moltíssimes gràcies.

    ResponElimina

Seguidors