Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 6 de setembre de 2014

AL COR (Emoció II)



Et regalaré una cançó d’estiu
mentre sostinc la lluna amb clau de sol.

7 comentaris:

  1. Les melodies de la lluna ens arriben clares, ara que encara fa calor i tenim les finestres obertes.

    ResponElimina
  2. M'agrada que ens regali una cançó i que la lluna tingui clau de sol.. Vaig a obrir ben bé la finestra...

    ResponElimina
  3. Molt ben trobat això de la lluna en clau de sol.

    ResponElimina
  4. Els colors parlen mentre m'envien un bes.
    Fantàstica com sempre Maijo!

    ResponElimina
  5. Gràcies! Vosaltres sí que m'enteneu!

    ResponElimina

Seguidors