Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 30 d’agost de 2012



La buganvíl·lia sembra
flors de paper fi.
La xicranda ha pintat
de morat el jardí
i a l'empara del reixat
expandeix l'aroma el llessamí.
                                       I. G.

14 comentaris:

  1. Enhorabona per la nominació al Cats. Te la mereixes amb un blog excel·lent. Un petó!

    ResponElimina
  2. Com sempre un tàndem poètic fantàstic!
    Una abraçada, maijo! I n'hi fas arribar una a la Imma!

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Hola Maijo, bonica!

    Tant la buganvilia com el gessamí, són flors ue m'inpsiren, una per la fràgil aparença de les seves flors (em vaig tenir una de flors de tons acarbassats, m'encantava el seu color) i el gessamí pel generós perfum de les seves blanques floretes. La xicranda la desconeixia.

    Petons, i molts records a la poetessa!

    (és que havia vist un error d'ortografia i l'he eliminat per corregir-ho!)

    ResponElimina
  5. No paris mai de pintar i dibuixar Maijo.... en saps molt i molt! M'agrada el teu estil... de veritat!
    Una abraçada gegant!

    ResponElimina
  6. Gràcies per regalar art que em porta a un món millor.
    Abraçades!

    ResponElimina
  7. El vers és finíssim.
    M'agrada de tornar a ser aquí.
    M'hi trobo molt ben acompanyat.

    ResponElimina
  8. Preciós!
    I jo com la Gemma,
    tant el gessamí com la buganvíl·lia són flors que inspiren el meu petit jardí.
    ;)

    ResponElimina
  9. Vesteixes de colors totes les flors que ens acompanyen aquest estiu per a que mai ens moren. Molt bonic.

    ResponElimina
  10. No és estrany que triïs versos de buganvíl·lies, realment és molt encertat comparar les seves flors al paper fi, i el paper fi, finíssim, semblen les teves il·lustracions que tan tàctils es veuen fins i tot en aquest suport virtual amb el qual hi accedeixo.
    Buganvíl·lia, xicranda, gessamí... plantes que sonen poètiques i que il·lustres amb poesia pura!
    Aquest estiu que hem projectat renovar el nostre jardí hem pensat en buganvíl·lies, com la que vaig intentar trasplantar fa anys sense èxit. es va morir. Penso que alguna cosa d'ella encara m'està demanant de tornar.
    Retrobar els blocs amb aquesta entrada teva és que com fer un aterratge suau des de la natura, natura ella mateixa!

    ResponElimina
  11. Quanta bellesa! M'admira aquest blog...és espectacular. Felicitats!

    ResponElimina
  12. Vaig i torne, vaig i torne...amb les ganes de gaudir d'un altre dibuix teu, besets

    ResponElimina
  13. Gràcies per les vostres aportacions. Em sento molt ben acompanyada.

    ResponElimina

Seguidors