Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 13 d’octubre de 2011

GLÒRIA ALADA



Pensava que la meva filla niava ocellets al cap.
Ara sé, amb certesa, que és ella qui té ales.

15 comentaris:

  1. Com sempre una mirada amb molta vida.

    ResponElimina
  2. Jpmerch,
    Com sempre, gràcies! La teva mirada m'afalaga.

    ResponElimina
  3. Els àngels han de tenir el privilegi, de tant en tant, d'acollir al niu del seu cap una bona tropa d'ocellets.

    Fins i tot els no massa àngels haurien de tenir aquesta sort.

    Bon cap de setmana, Maijo.

    ResponElimina
  4. Hola Maijo davant d'una obra com aquesta, sang de la teva sang..., no puc afergir-hi res més...

    Des del far una abraçada sense volar.
    onatge

    ResponElimina
  5. Les ales són molt útils per viatjar a móns desconeguts. Una molt bona il.lustració

    ResponElimina
  6. Òscar,
    Hi ha qui té nius al cap, d'altres fem volar coloms. No estem tan lluny uns dels altres.
    Bon setmana.

    Onatge,
    Que t'he de dir que tu no sàpigues!
    Una abraçada amb ales.

    Rosana,
    Volar és necessari per conéixer món. Però les millor ales són les que ens dóna la imaginació. Tu saps de que parlo, et veig volar sovint.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Tenir ocells al cap o tenir ales ve a ser el mateix: una manera de tocar mínimament amb els peus a terra, el just per no perdre el món de vista.

    ResponElimina
  8. Doncs així ja està preparada per a esquerar-se i alçar el vol!

    ResponElimina
  9. Hola Helena. Gràcies.
    El "tenir ocells al cap" sempre ho havia associat al jovent, la falta d'experiència els fa ser poc realistes i cauen en la prepotència (aquí és quan els adults els hem de refrenar). Però pel contrari tenir ales, és saber-se lliure, positiu i valent, capaç d'enfrontar qualsevol repte.
    Jo diria que els polítics del nostre país tenen ocellets al cap, i a la resta ens caldran moltes ales.

    ResponElimina
  10. Hola porquet,
    A mi ja m'agrada, que consti. Que voli, que voli!

    ResponElimina
  11. Es una imatge molt representativa del que molts voldriem tenir... no sempre tenir el cap ben amoblat es sinonim de cordura...

    ResponElimina
  12. Gràcies, Kira! A mi m'agrada l'ordre (m'ha costat uns anys amoblar-me el cap) però de quan en quan canvio una cadira de lloc.
    Petonents.

    ResponElimina
  13. Wow quina manera més maca de descriure aquests angels. Jo penso el matex de la meva :)))


    Petonàs

    ResponElimina
  14. Dani,
    Si ara ja té ales, espera't, i més que en tindrà! La teva us farà volar a tots.
    Petons.

    ResponElimina
  15. Noia...no se m'havia actualitzat el teu blog. No sé per què. I ara em trobo aquestes dues meravelles, la d'aquí i la de després.
    Quin do que tens per il·lustrar els ulls i la mirada. Clar que aquesta és tan teva...Clar que no m'extranya: d'una mirada bonica, només en poden sortir mirades boniques.
    És una preciositat: la Glòria, i el dibuix!

    ResponElimina

Seguidors