Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 22 de gener de 2011



És un dibuixet simpatic, en honor a l'amic Ramon.

5 comentaris:

  1. Simpàtic i estival. Tot i el fred que estem patint aquests darrers dies.

    ResponElimina
  2. Molt bonic,m´agradad molt. Felicitats. Victoria.

    ResponElimina
  3. Òscar,
    Tota estratègia és bona si aconseguim oblidar aquest fred. Gràcies.

    Visctoria Eugenia,
    Un plaer saludar-te. Gràcies per acompanyar-me.

    Rosana,
    A mi també m'ho sembla. Una abraçada.

    Gemma,
    Ja veus! Una altra cosa no, però dibuixos...!

    ResponElimina

Seguidors