Quin vol la teva capa! La moda arriba a quadres de colors inusitats. Xafo fort amb talons vellutats i morats. Finesa als peus. I què més? Una bossa de pell, verda. Imma Ginovart |
Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
dilluns, 7 de febrer del 2022
Ballem per rebaixes, o ens fan ballar?
dissabte, 29 de gener del 2022
UN NOU DESPERTAR
Una de les il·lustracions del darrer conte Els hi creixien encapçalarà el nou despertar, amb lletra d'Imma Ginovart, les il·lustracions, com ja sabeu, són de collita pròpia. Aquest nou despertar, com tot el que passa en aquest blog, té una estreta connexió amb allò que ens envolta, la nostra realitat.
Benvinguts al blog una vegada més!
diumenge, 8 d’agost del 2021
dimarts, 23 de març del 2021
dilluns, 8 de març del 2021
dilluns, 22 de febrer del 2021
SEGUIM REBENT PER TOT ARREU
Ja no parlo de policia, de lleis obsoletes, de mals jutges, de governants i polítics corruptes, de manis, de pandèmia, de canvi climàtic, de deshumanització, de fam, de misèria, d'incultura, d'aquest món caòtic que ens envolta. O potser sí...
És la desesperança el que m'aclapara,
És la desesperança el que m'aclapara,
com una taca de tinta negra que s'escampa i ho embruta tot.
divendres, 10 de juliol del 2020
LA PESCADORA
Escates de plata, li diuen daurada, murmuris de platja, casalots, gavines que miren el mar. M'estic asseguda a l'ombra dels arbres refrescant les cames. Imma ginovart |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)