Ja no parlo de policia, de lleis obsoletes, de mals jutges, de governants i polítics corruptes, de manis, de pandèmia, de canvi climàtic, de deshumanització, de fam, de misèria, d'incultura, d'aquest món caòtic que ens envolta. O potser sí...
És la desesperança el que m'aclapara,
És la desesperança el que m'aclapara,
com una taca de tinta negra que s'escampa i ho embruta tot.
Desitjo molt, llevar-nos un matí amb una molt bona noticia !
ResponSuprimeixAbraçades !!
Artur, com es fan esperar, aquestes bones notícies! Potser és que ho hem de desitjar més fort, si cal. Una forta abraçada.
SuprimeixTens raó el món que ens envolta no és pas el més desitjable...Però no et deixis vèncer per la desesperança
ResponSuprimeix,que aquesta taca negra es converteixi en un petit llac lluminós que ho netegi tot1
Petonets, bonica.
Una abraçada. Gràcies!
SuprimeixÉs molt maco aquest dibuix, tot i ser del gènere negre...
ResponSuprimeixGràcies, Helena. Una abraçada.
Suprimeix