Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a


dilluns, 22 de febrer de 2021

SEGUIM REBENT PER TOT ARREU

Ja no parlo de policia, de lleis obsoletes, de mals jutges, de governants i polítics corruptes, de manis, de pandèmia, de canvi climàtic, de deshumanització, de fam, de misèria, d'incultura, d'aquest món caòtic que ens envolta. O potser sí...
 
És la desesperança el que m'aclapara, 
com una taca de tinta negra que s'escampa i ho embruta tot.
 


4 comentaris:

  1. Desitjo molt, llevar-nos un matí amb una molt bona noticia !
    Abraçades !!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Artur, com es fan esperar, aquestes bones notícies! Potser és que ho hem de desitjar més fort, si cal. Una forta abraçada.

      Suprimeix
  2. Tens raó el món que ens envolta no és pas el més desitjable...Però no et deixis vèncer per la desesperança
    ,que aquesta taca negra es converteixi en un petit llac lluminós que ho netegi tot1
    Petonets, bonica.

    ResponSuprimeix
  3. És molt maco aquest dibuix, tot i ser del gènere negre...

    ResponSuprimeix