![]() |
Preparat per a la immersió.
Tauró orienta el periscopi
i neda entre cossos rodons,
lluents, lliscadissos.
S’ensuma la carnada.
Amb un gran delit,
potser avui,
tocarà una cuixa
|
Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
dilluns, 6 d’abril de 2015
TAURÓ DE BALNEARI
divendres, 6 de març de 2015
BOCINS DE LLUNA
![]() |
Bocins de lluna
camins aeris
petjades de llum...
Esbadellada
com una flor, sorprens la nit
en cada volada.
.........
Rastres de claror en la nit. Segueixo camins. Hi ha empremptes en cada sorpresa. Carme Rosanas ................ Sempre fugien, alats, els bells camins i l'aire. En cada empremta una flor seguíem. Jordi Dorca |
divendres, 23 de gener de 2015
dissabte, 20 de desembre de 2014
“MÉS ENLLÀ DEL LLINDAR DE LA PÀGINA EN BLANC”
"Quin vol més elegant! Tot ell era una festa, les ales, les plomes i aquella netedat lleugera del silenci..."
Carme Rosanas
"...i amb el silenci va teixir la randa de les ales."
Novesflors
"...que les seves mans no van poder, ni van voler, evitar agafar el pinzell i trencar aquella nuesa amb el vol del seu esperit blau..."
diumenge, 23 de novembre de 2014
SILENCI
![]() |
Recordo el tacte suau i la veu amable que es repetia generosament. Em semblaven paraules oblidades; costava, d’entendre-les.
La serenor m’ensopia.
Dintre la cripta del cos, la ment romania abocada al no-res.
De nou, el tacte, el frec d’unes mans...
Recordo que em costà molt sobrevenir al silenci.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)