Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
He somiat un cel vermell. Una esperança fosca s’arrelava al so de les paraules.
En veure’t, l’esperança canvià de color.
dijous, 17 de març de 2011
Ens esquitxa el temps amb cargols daurats, espirals d’un vent huracanat.
----------------------------------
Huracanat és el record, sort de la calma i parsimònia de cada cargol, i quan els records surten de la closca canten banya enfora i tot és vida i color...
Onatge
------------------------------------------------
Es cargola el temps espiral d'instants sempre tant efímer sempre eternitat.
Carme
----------------------------------
Es lleven els colors, belles són les flors, iniciem la primavera!
Però no sempre balla. Avui, la Guspi, desfila amb la seva bateta d'anar per casa i les sabatilles de les pinzellades a joc.
dijous, 3 de febrer de 2011
Que n'és de feliç, la Guspi. Li han escrit una història feta a mida! Si la voleu llegir podeu visitar: http://contesbreus.blogspot.com/de la nostra amiga Rosana.