Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Però no sempre balla. Avui, la Guspi, desfila amb la seva bateta d'anar per casa i les sabatilles de les pinzellades a joc.
dijous, 3 de febrer de 2011
Que n'és de feliç, la Guspi. Li han escrit una història feta a mida! Si la voleu llegir podeu visitar: http://contesbreus.blogspot.com/de la nostra amiga Rosana.
Recordeu les sabatilles que van sorgir d'una manera màgica del blanc del llenç? La Guspi fa que ballin, facin ioga, i fins i tot, nos ho perdeu, fa divertides desfilades. Aquesta noia és superdivertida.