Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Però no sempre balla. Avui, la Guspi, desfila amb la seva bateta d'anar per casa i les sabatilles de les pinzellades a joc.
dijous, 3 de febrer del 2011
Que n'és de feliç, la Guspi. Li han escrit una història feta a mida! Si la voleu llegir podeu visitar: http://contesbreus.blogspot.com/de la nostra amiga Rosana.
Recordeu les sabatilles que van sorgir d'una manera màgica del blanc del llenç? La Guspi fa que ballin, facin ioga, i fins i tot, nos ho perdeu, fa divertides desfilades. Aquesta noia és superdivertida.