"LA FAMILIA BUENA LECHE Y OLÉ"

"Martina Moldoveanu Hoffman 

Vuitanta-cinc quilos de pes.

Metro seixanta-vuit.

Cinquanta-sis anys.

Vídua.

Una filla adolescent.

Un treball inestable,

cambrera d’una cerveseria alemanya de Sitges.

Espanyola, filla de pare romanès i mare alemanya,

ja difunts,

fumadors de marihuana i vida bohèmia.

Vaig conèixer la Martina fa un parell d’anys a la vora del mar.

Tenia uns ulls verds inquietants, cada un seguia una òrbita diferent. Donava la sensació que no volia perdre’s res, la curiositat li sobreeixia pels ulls!  De mides generoses, asseguda a la platja, la Martina era un esplèndid coixí florejat de colors llampants, decorant el sorral d’un mar d’estiu.

Tenia el cor molt, molt gran, que bategava sorollosament. Feia pensar que allà dins potser s’hi amagava un petit indígena amb el seu tom-tom. Quan la tenies més  a prop, t’adonaves que el tambor del nadiu no era més que el soroll de ferralla d’un vell marcapassos, que li aixecava el pit en cada palpitació."

Del conte inèdit "La Familia Buena Leche y Olé"

XIII JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES

JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES

Amb segell de qualitat
neix una nova edició
de les tretzenes jornades
a la biblioteca Arbó.

Dones i homes de lletres
convocats a la tardor
un any més es reuneixen
per presentar llurs nadons.

Les bombolles creatives
arriben fins als balcons
a resguard de les façanes
guarnides d’ocells i flors.

Que ressoni pel Castell
la música dels mots!



IMMA GINOVART

Sant Jordi i Mamà Brou, s'agafen les mans!

El Sant Jordi d'aquest any és molt més especial per a aquesta casa. Mamà Brou estarà disponible i exposada a les vostres mirades sense cap mena de pudor. La podreu trobar a la llibreria de La Rambla de Tarragona, a la paradeta de la Impremta Virgili, també a Tarragona. A Vilanova i la Geltrú, la llibreria Llorens l’exposa sense cap vel. La grandiositat de Mamà Brou queda al descobert! Per suposat, us sortirà a rebre a Amposta, a l'Espai Cultural Guaix i a la llibreria Pont del Grau. I si voleu que us dediqui el llibre estaré a la vostra disposició a Tortosa, de 6 a 7 de la tarda, a la parada situada a la plaça de la Cinta, davant la porta de l'Olivera de la Catedral de Tortosa, acte organitzat per la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. La llibreria Viladrich també participa en aquest nu exclusiu, el primer Sant Jordi de Mamà Brou.

Feliç Sant Jordi a tothom!

Llibreria De La Rambla de Tarragona

Llorens Llibres, Vilanova i la Geltrú

MÉS INFORMACIÓ AL BLOG BROUIFASOL

MAMÀ BROU a Vilanova i la Geltrú

Una nova presentació de Mamà Brou que ja és passat! 

La trobada va ser espectacular gràcies a tots els que hi varen ser i també a la gentilesa de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, que ens ho van posar molt fàcil. La sala on vam presentar Mamà Brou estava envoltada de quadres originals de l'Armand Cardona Torrandell. Tot un luxe! Us en deixo dues fotografies.

La tarda va estar plena de sorpreses. Em vaig retrobar amb gent que no havia vist des de feia molts i molts anys. Va ser una presentació perfecta en tots els aspectes. En Francesc Pasqual em va regalar un discurs ple de sensibilitat, mentre la Teresa Izquierdo li feia costat amb les lectures del conte.

L’editora, Montse Virgili, molt amablement, també va dir unes paraules.

El vídeo, preparat per a l’ocasió, va posar punt i final a l’acte.

Us deixo una petita part del discurs de presentació d’en Francesc Pasqual, que podreu llegir en la seva totalitat a EIX , diari.cat :

 “La llibertat enllà del temps s’expressa de forma quotidiana a partir del ritual depurador del bany i en l’abandó dels rellotges, del sentit tenallant de pas del temps que s’esdevé els diumenges, on és tradicional i signe de dia festiu especial el fet d’esmorzar amb xocolata desfeta, tal i com fan els Brou. I és aquí on comença el seu particular ritual, la litúrgia que vehicularà l’expressió apassionada dels sentiments i les emocions.”

“El cos és tractat dins un context que va més enllà del que coneixem com a cultura, i que es pot enquadrar en un vast patrimoni natural, còsmic, que ens conforma i constitueix, i que, de fet, és l’oportunitat  permanent que tenim d’adonar-nos que, a ple dret, formem part de l’univers. I és al cultiu d’aquesta sensació —i ben al marge de demanar-se si el que fan està bé o malament, si està ben vist o no, i quin sentit té...—, a què es lliuren els Brou amb tota naturalitat, i seguint fil per randa (això sí) els passos del seu propi ritual, de la seva llibertat.”