NADAL 2025

Que ràpids que ens passen! Només desitjar-vos unes bones festes. 

Aquest any ens hem recreat en una de les obres en miniatura treballada amb tècnica mixta. Com era d'esperar Imma ha escrit el poema. Amb aquesta obra hem volgut il·luminar el Nadal i el camí que ens portarà cap a 2026.  "Les primeres llums" destil·la PAU, espero que us arribi... 

ART EN MINIATURA

Una edició en la que he estat treballant darrerament són aquestes obres d'art de mides reduïdes però que m'han segrestat un temps considerable. De fet, avui, continuo amb la col·lecció i ho seguiré fent mentre la inspiració sigui aquí. Si sou seguidors actius del blog ja sabeu que em deixo portar en llibertat. Els projectes de llarga durada malauradament ens ancoren en la rutina quan caldria continuar fluint com a éssers de naturalesa efímera que som. No hi ha res com treballar amb plenitud des de l'emoció del moment. Hi ha quelcom de l'ara que es queda empresonat entre els traços i els pinzells. És aquest encontre fortuït de temps, espai i emoció el que fa germinar una idea fins aconseguir donar-li forma. Cal estar atents per copsar-la amb sinceritat.

30 Títols per a 30 obres d'art en miniatura. Obres d'art que es poden arxivar, transportar fàcilment, regalar...

Sempre agraïda als col·laboradors:
Fusteria: Raúl Lleixà (Amposta)

Impressió: Pixpress (Amposta)

LO DELTA

Segueixo monotemàtica. El Delta ha fiscalitzat el taller i els llenços queden amuntegats un darrere l'altre. Aquest estiu ha estat intens, la meva mirada fluïa entre tant color. M'ha agradat vestir-me de Delta. M'he mimetitzat amb el matollar, el canyar dels aiguamolls i fins i tot amb els lliris i els nenúfars, la floració més impactant del Delta perquè sorgeix del contrast, de la torba, de la terra més fosca i de l'aigua dolça. D'allà, de la foscor, brolla una aigua cristal·lina i fresca que floreix amb colors grocs, blaus, verds, rosats... Els que hem treballat al camp hem begut de les fonts més petites que sorgeixen a les síquies i coneixem el seu gust moll, pesant, que t'omple la boca i la panxa. Allà on brollava aigua, submergíem el càntir i la fruita per mantenir-ho ben fresc. Si no hi havia càntir fèiem cove amb les mans. Filtrada pels fangs, cal aguaitar bé abans de posar-te-la a la boca, t'hi pots trobar samarucs i granotes!

L'enyor fa que pinti aquests paisatges de memòria durant anys. Ara que he tornat a les arrels, al recer de les oliveres, de les figueres, dels xops... i porto els paisatges del Delta tan interioritzats, han començat a sorgir espontàniament, com l'aigua de les fonts. Però cal descansar, respirar fons, per a reprendre el camí passat l'estiu. Us desitjo bones vacances.

LO DELTA ÉS...

He trobat el meu filó. El Delta de l'Ebre m'inspira constantment. Una idea em porta a una altra i així sense parar. Ara mateix estic treballant al taller induïda per una força magnètica. És la inspiració i l'aspiració màxima, aquesta? Potser és el fet de sentir que finalment he arribat a casa, que aquest és el meu lloc, el paisatge del qual en formo part, com una branca d'aquell canyar tan ben arrelat als aiguamolls del delta, refugi d'ocells aquàtics.

"Lo Delta és Casa"

 

INSPIRACIÓ AL VIANA

En la hornacina reposa

el tiesto más palaciego,

la alegría del patio;

mientras mis sueños navegan

en un barquito andaluz.

           Imma Ginovart

Va passar en una de les nostres visites al "Palacio de Viana" Córdoba.

El palau té molt per veure, i si vas amb els sentits com antenes no se t'escapa res. A mi m'emocionen els petits detalls, en aquest cas la lleixa abovedada envoltada per un finíssim enmossaïcat, on hi lluïa un gerani florit, y a sota, la pica de pedra tan ben polida. 

Després va sorgir la idea que us presento i Imma li va posar poesia, amb les paraules justes i tot el sentiment.

Tècnica mixta: collage, guaix, llapis i animació digital.

LO DELTA ÉS CASA @iaumarca

 

L’obra pictòrica de Maijo Ginovart, al llarg dels anys, ha anat adquirint l’adaptabilitat necessària per moure’s en diferents àmbits, des de l’obra sobre tela, més fluida, espontània, colorista i gestual al realisme de l’obra gràfica continguda, acurada, de caràcter més conceptual, per a posteriorment arribar a la il·lustració. 

L’apassionament per la taca i la matèria fan que s’iniciï en el tractament gairebé escultòric de la tècnica mixta que vibra en les seves obres, anant més enllà fins a convertir-les en obres animades.

Actualment es deixa portar per les línies i els colors més primaris per arribar al disseny. Sent com la simplificació impera en la seva edat més adulta i dona pas a una sèrie de dibuixos minimalistes, treballats digitalment, essència pura del paisatge del qual en forma part. Res no sorgeix del no-res. Tot es remou, i reprèn la pintura analògica de grans dimensions amb la recerca de l’essència i la simplicitat.

Amb la marca “i au!” es donaran a conèixer de mica en mica aquests dissenys estampats a la roba perquè tothom en pugui gaudir. Agraeixo a Núria d’El taller del Corraló la seva implicació professional i entusiasta. 

Estaran a la venda a la seva botiga/taller de La Ràpita i també des de l’Instagram de la marca “i au!” iau! Marca samarretes

El Taller del Corraló

Carrer Sant Francesc, 4

La Ràpita

TEMPUS FUGIT

Rellotge mitològic del s. XVIII del "Palacio de Viana (Córdoba)". Peça destacada de la col·lecció particular del palau, fotografiat en una de les meves visites, imatge que em va inspirar una petita aquarel·la per a posteriorment treballar-lo amb tècnica mixta i digitalitzar-lo per a la seva animació.

Aquest projecte de "Tempus fugit", l'he portat sempre al cap, des de que vaig començar a publicar en plataformes socials, on es medeix la teva vàlua artística pel nombre de seguidors que tens. Els algoritmes fan pudor de diners. Tampoc hem d'oblidar que les xarxes socials són un reflex de la vida real. Queda clar que jo soc una mena d'anacoreta :-)

SANT JORDI 2025

Cada creació és única 

Amb motiu de la celebració de Sant Jordi, em venia de gust manifestar la importància de l'autenticitat, en un món on tothom mira cap als costats. És fàcil caure en la temptació de copiar maneres de fer, estils de vida, opinions, èxits aparentment perfectes que veiem a xarxes. Però res d'això ens fa més feliços si no connecta amb qui som realment.

L'autenticitat no és fer el que toca, sinó el que et representa. És tenir el coratge de mirar cap endins i dir "això soc jo", amb tot el que implica: la llum, les ombres, els dubtes i les conviccions.

 

El teu valor està en ser tu. I això, ningú t'ho pot copiar. No cal que copïis camins, crea el teu pas. Sigues veritat.

Aquesta il·lustració em va sorgir mentre veia una sèrie de TV3, "El paradís de les senyores", basada en la novel·la d'Emile Zola, París 1860.  La sèrie es pren la llibertat creativa de canvi d'època i lloc. Tot passa a Milà, entre 1959-63. La nostàlgia estètica, aparadors art-déco, música swing  i vestits New Look, creen un univers atractiu i fan que l'adaptació funcioni. L'estètica visual de la sèrie em desperta autèntica inspiració. L'obra és un collage (tècnica mixta), la considero una miniatura (7,5cm x 7,5cm). Les pinces, pinzells i vidres d'augment són alguns dels estris que utilitzo. Després, està la feina digital.

Bon Sant Jordi, 2025.

BAIXEM DELS NÚVOLS

- Mira que n'és de petit, el món, vist des dels núvols!

Quan menys m'ho espero m'enlairo com un globus.

DONA VEU

El cicle "DONA VEU" posa les dones d'Amposta al centre. El desembre passat hi vaig participar. Us en deixo un dels vídeos que vaig preparar per a l'ocasió. És un recull d'obres representatives i moments que m'agrada recordar. Al blog hi ha anat a parar gairebé tot, part del contingut es va gestar en aquest lloc. No crec que us sorprengui gaire.

GARGAMELLA

LLegir el llibre Una vegada va ser estiu la nit sencera d'Elisabet Riera, m'ha fet com de mirall. Ha posat paraules a la meva història com jo no he sabut fer. El llibre, de narració poètica, és d'una sensibilitat exquisida.

Aquest blog només ha estat testimoni de pensaments, il·lustrats amb paraules i pintures. Així ja ens hem entès bé i ens ha permès debatre i socialitzar. Aquí ho he anat abocant tot com ho faria en un diari personal, potser no tan explícitament perquè anava dirigit a vosaltres, però sí alliberador. Aquest blog ha respirat i bategat amb mi sense pors ni autocrítiques massa severes i ha crescut al temps que jo també ho feia.

Avui us presento un poema visual, treballat ja fa quatre anys mentre rebia quimioteràpia. No era la primera vegada. Gairebé era una nena quan el primer "cranc" (tal com ho anomena la narradora de la novel·la) començà a obrir-se camí. Jo l'he anomenat "cuc", "monstre", "fera", depenent de com atacava i del nou aspecte que prenia (aquí també en parlava MORT). He sentit la vida i la mort compartint peixera i així us ho expressava en aquest post LA GESTACIÓ DEL TEMPS. 

Artísticament parlant hagués pogut anar diferent, millor. Però també l'art ha estat motiu i instrument de superació. Soc prou feliç.

Com sempre, us agraeixo el voste acompanyament. Junts fem camí.

Us deixo aquest enllaç per si us complau visitar-me a Instagram.

MAIJO GINOVART 

LA CREACIÓ

CREACIÓ

1. Acte de crear, fer sorgir del no-res. Traure el cap i a poc a poc deixar aparèixer la resta del cos.     
2. Allò que ens passa, mentre la vida també passa.
3. En un blog, o en qualsevol altra plataforma digital: acte altruista, acte generós (sinònims d'acte idiota per als delinquents).