Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



diumenge, 21 d’octubre de 2018

XIII JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES

6 comentaris:

  1. Mirant la teua il·lustració m'ha vingut al cap aquesta frase: LA VEU DE LES DONES.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! Tot i que ens voldrien mudes. Una abraçada, Novesflors!

      Elimina
  2. UN PLAER AQUEST VIDEO.... tANT Gino-Art, tan preciós....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Cristina! M'agrada molt que pensis això. Una abraçada.

      Elimina
  3. Un vídeo molt original com tots els teus dibuixos...
    Petonets.

    ResponElimina

Seguidors