Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 13 de febrer de 2016

SOMIEJANT



Ets cant d’ocell, tu,
notes de colors,
veler en un altre mar.

18 comentaris:

  1. ohhhhhh...;)
    quina meravella, maijo!
    Un petó, estimada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonica aquesta expressió! Un "Ohhh" de meravellada, em meravella a mi de retruc. Gràcies, estimada. Un plaer comptar amb tu.

      Elimina
  2. Quina paraula més bonica, somiejar...Segur que li provoca aquest sentiment la persona amb qui parla la protagonista d'aquest bonic dibuix; tan de bo aquest somieig es torni una bella realitat...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'acompanyament, M. Roser. Quan hi ha somieig, ja hi ha realitat. Somiejar és l'estat natural d'aquells que viuen en un núvol. Com la protagonista d'avui, que tota ella sembla un núvol de colors.
      Petonets.

      Elimina
  3. M'hi veig jo en aquest dibuix! Inclús en el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com me n'alegro, Laura. Gràcies al dibuix d'avui et puc posar cara i ulls. Ara, si et trobo pel carrer ja et saludaré! També tens un vestit amb estampat japonés?

      Elimina
  4. Cant de colors,
    notes d'ocells.
    Blaus d'alta mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, per aquest acompanyament poètic. Llegint-te tot queda més clar :-)

      Elimina
  5. El somiejar és el millor estat per fer poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó, Helena. Hi ha qui és un excelent poeta, perquè té la gran sort de somiejar sovint. Jo pateixo d'insomni, una tragèdia per a mi.

      Elimina
  6. simplement... encisador. Felicitats. Ho compartiré a l'AMPA de la meva escola, perquè els petits ho vegin amb el teu permís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Kira. Saps que m'encanta aquest comentari i tens el meu permís més que donat.

      Elimina
  7. Tu ets cant d'ocells i notes de colors, sens dubte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-) Segurament ho sóc, en algún moment del dia! Gràcies, novesflors. Les teves paraules també traspuen notes de colors.

      Elimina
  8. Com sempre, els teus dibuixos són preciosos traços per a mi.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Gemma. I per a mi les teves paraules són aire fresc! Petonets, amiga.

      Elimina
  9. Hola Maijo, trobo que aquest dibuix, fascinant també, podria donar la rèplica a tota aquesta preocupació actual sobre que el mòbil sempre és present en les nostres vides, fem el que fem. La culpa no és del mòbil, precisament, sinó potser de les bones notícies que ens pot portar. ÉS igual que sigui mòbil o fix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Teresa, aquest dibuix podria il·lustrar aquesta qüestió que avui en dia comença a ser preocupant, però a mi més aviat em sembla que la protagonista del quadre ens està fent lectura d'un dels seus poemes preferits. Imagino que el receptor de la trucada telefònica deu estar emocionadíssim.

      Elimina

Seguidors